Per una antropologia del cos
Finalment la reunió serà el 30 de juny a les 12h. Com sabeu, veurem l’exposició sobre el Cos vestit que va comissariar la Sílvia Ventosa en una visita guiada especial per nosaltres.
L’exposició és molt interessant i ens permetrà veure la manera d’articular una recerca sobre cos en un llenguatge expositiu.
Us adjunto l’adreça i informacions pràctiques per arribar.
Gràcies i fins aviat,
Palau de Pedralbes
Av. Diagonal, 686
08034 Barcelona
Tel. 93 256 34 65
dhub@bcn.cat
Gender, Bodies and Technology
*Proposals are invited for an Interdisciplinary Conference *
*April 22-24, 2010*
*Roanoke**, Virginia***
*Sponsored by the Women’s and Gender Studies Program at Virginia Tech*
Proposal Deadline: September 15, 2009_
We invite proposals from scholars in the humanities, social and natural sciences, visual and performing arts, engineering and technology for papers, panels, new media art and performance pieces that explore: the technological production of gendered and racialized bodies, historical and contemporary feminist appropriations of technology in aesthetics and representations of embodiment, and the gendered implications of technology in contexts ranging from classrooms to workplaces to the Internet. We construe technology broadly to include material culture and the apparatus of daily life, such as writing, books and the built environment.
Specific topics might include, but are not limited to:
-Technological production and control of classed, racialized, aged and gendered bodies
-Work, healthcare, education and activities of daily life as produced through technologies
-Performance, new media and other creative expressions as sites for engaging/enacting/destabilizing conventions of embodiment and technology
-Biopolitics and medical engineering of reproduction, sexual identity and gender
-Personal narrative and oral history as sources of embodied theorizing
-Surveillance, containment, in/security and militarization
-Identity and technological design, production and use; gender, race, age, class and sexuality in SET (sciences, engineering and technology) fields
-New media art and feminist aesthetics
-Technologies of development and sustainability; eco-feminism
-Activism, participatory decision-making and issues of technological citizenship
As an assemblage of people and technologies we see the conference itself as enacting the conference theme. We welcome innovative uses of technology and creative session formats, including performance and interactive representations, as well as traditional paper presentations.
Using the form attached, please submit a proposal of up to 300 words for each individual presentation, including not only the scholarship you will engage but also the format that you wish to use. For panels, include an abstract for each presentation. Please specify in your proposal any special requirements for technology or space that you anticipate. Proposals will be reviewed by Virginia Tech Women’s and Gender Studies faculty/affiliates with appropriate expertise and notification of the outcome will be made no later than October 15, 2009.
Proposals should be submitted via our website at
http://www.cpe.vt.edu/gbt/. If that is not possible, or if you have
questions, please contact:
Sharon Elber
GBT Conference Co-Planner
STS/Women’s and Gender Studies (0227)
Virginia Tech
IV CONGRESO INTERNACIONAL DE, CIENCIAS, ARTES Y HUMANIDADES
EL CUERPO DESCIFRADO
(27 al 30 de octubre 2009)
Las sociedades contemporáneas han experimentado ciertos cambios en la concepción de los procesos de construcción de las subjetividades, producto de los cambios sociales, políticos, económicos y culturales que se han venido dando a nivel global. Es entonces cuando el cuerpo de los sujetos cobra una significación particular, ya que deja de pensarse como materia y se percibe como metáfora, situándose en el ámbito de lo que nos gustaría ser y de la posibilidad de alcanzar casi cualquier forma que desde la imaginación podamos desear, gracias a la “agencia” que supuestamente tenemos sobre nuestro cuerpo y a las posibilidades que en los contextos contemporáneos existen para hacerlo.
Es en este plano de la construcción subjetiva, donde las representaciones y las imágenes corporales adquieren una dimensión trascendente al alimentar los imaginarios sociales sobre el cuerpo, tanto como los deseos, sueños y utopías y, lo que es más importante, el cuerpo se convierte en parte del proyecto identitario de la persona.
Así, hemos considerado que “las representaciones y las imágenes corporales” sea el tema para este IV Congreso, donde el desarrollo de las ponencias presentadas se enmarcará en las siguientes líneas de investigación:
Imágenes y estética corporal en las sociedades contemporáneas
En esta línea se trabajan los aspectos relativos a los cánones de belleza que se establecen en los distintos contextos culturales, así como la manera en la que dichos modelos participan de la subjetividad y de la construcción de las identidades en sus distintas dimensiones: étnica, etaria, de género, de clase, etc. Los cuerpos se modelan, se decoran y se adaptan a los estereotipos de belleza vigentes, lo mismo que se realizan prácticas tendientes a cuestionar tales estereotipos.
Los cuerpos coloreados y racializados
Se trata de discutir y reflexionar acerca de las representaciones raciales y étnicas que participan de la definición de identidades constituidas desde la discriminación y la exclusión por el color de la piel, por los rasgos faciales y las características corporales.
Las marcas de la otredad corporal
Se trata de analizar las diversas formas en que las marcas corporales, resultado de enfermedades, de amputaciones, de trastornos mentales, entre otros, son concebidos en distintos contextos culturales como anormalidades.
Ficciones e imaginarios corporales
Dentro de los contextos contemporáneos y gracias a los avances científicos y tecnológicos, tanto como desde los discursos literarios, es posible vislumbrar ficciones corporales, como los cyborgs, mangas, performance, incluso la desaparición o sustitución de los cuerpos. Se trata de abordar esas diversas producciones culturales, muchas de ellas creaciones artísticas, como representaciones del cuerpo contemporáneo.
Representaciones corporales en los medios de comunicación
Los medios de comunicación, en particular el cine y la televisión se han convertido en espacios privilegiados para difundir arquetipos y estereotipos corporales que han contribuido de manera sustancial a la construcción de las representaciones de los cuerpos, consideramos fundamental su análisis.
Simbolismo corporal
Se trata de hacer referencia a los símbolos culturalmente disponibles en torno al cuerpo desde lo religioso, lo esotérico y lo mágico. Recuperar las formas de simbolización del cuerpo en diversos contextos culturales y su relación con la cosmovisión.
Representaciones corporales y la edad de los sujetos
Se trata de analizar la manera en que se representa a los sujetos en las diferentes etapas de la vida (niñez, juventud, madurez, ancianidad) y el papel que juegan las imágenes corporales en la definición de su identidad en términos de la aceptación o la exclusión social.
Género y materialización de los cuerpos
El género marca en buena medida los cuerpos y a partir de ello se suelen definir como masculinos y femeninos, sin embargo la experiencia de transgéneros, transexuales e intersexuales, permite pensar en diversas formas de materialización de los cuerpos. Se trata de analizar las maneras en las que la teoría queer resignifica y explora la construcción de los cuerpos.
Imágenes corporales como mercancía
Consideramos fundamental el análisis de las representaciones corporales surgidas a partir de prácticas cuya finalidad es comercializar los cuerpos desde diversos ámbitos: cirugía cosmética, tráfico de órganos y personas, pornografía.
Imágenes del cuerpo en el proceso salud-enfermedad
Las representaciones del cuerpo enfermo y del cuerpo saludable, parten de prácticas tales como el ejercicio, la buena alimentación, las terapias alternativas. Es importante la reflexión en torno a este tema que ha generado nuevas imágenes corporales provenientes de padecimientos tales como la bulimia, la anorexia, la vigorexia, la obesidad, entre otros.
Hola a tothom!
Recordar-vos que la propera reunió del Grup Cos serà el dijous 28 de maig a les 11h com sempre a la Institució Milà i Fontanals del CSIC (c/Egipciaques 15).
En aquesta ocasió, Josep LLuís Mateo (UAB) ens presentarà “Esperits en el cos i el cos dels esperits: representacions de l’alteritat en les possessions de jnûn al Marroc”.
Abstract: Reflexió sobre les formes de possessió per esperits (jnûn) al Marroc, on el cos és concebut com un espai de lluita entre aquests esperits, la persona posseïda i els agents socials que interactuen amb aquest cos: familiars i propers, especialistes que gestionen l’exorcisme, o actors religiosos i morals que legitimen o deslegitimen el que suposa que s’esdevé en aquest cos. El meu focus d’interès serà mostrar com a través del cos posseït es representen algunes concepcions de l’alteritat en al cultura magribina, i en especial, la diferenciació religiosa entre musulmans, cristians, jueus i les relacions de gènere, atès que un gran nombre de possessions s’atribueixen a esperits de diferent religió o de diferent sexe al de la persona posseïda. Un dels fets més remarcables és que en contra de la “creença” teòrica i acadèmica que defineix els esperits com a éssers “sobrenaturals”, la representació dels jnûn és concebuda pels actors com quelcom material que condicona el funcionament del cos humà.
La propera reunió del Grup Cos de febrer serà el dimarts 24/2 a les 15′30h.
Laura Porzio ens presentarà “Cos, biografia i cultures juvenils”
Aquesta sessió es centra en algunes parts de la meva tesi doctoral. L’antropologia del cos és un camp d’estudi consolidat que cal inscriure en un moment de replantejament teòric-metodològic més ampli. L’atenció es centra en les dimensions subjectives on la cultura es torna part integrant de la vida dels individus i ells mateixos s’apropien d’ella de manera discursiva, és a dir, transformant i adaptant el sentit de cada acció simbòlica segons les seves experiències personals (Csordas, 1990). En aquest context, el cos deixa de ser un objecte passiu i es torna subjecte actiu i creatiu. Les últimes referències explicites al cos i al seu paper, en els estudis de joventut, les trobem en els treballs de Stanley Hall (1904) que, des de la perspectiva de la psicologia evolucionista, descrivia la pubertat com una metamorfosi corporal que representava un canvi social. Des d’aquest moment la perspectiva corporal desapareix en les recerques sobre cultures juvenils (es comença recuperar parcialment amb els postsubculturals studies anglosaxons) que es dedicaran més als significats socioculturals d’aquests col·lectius. L’objectiu del meu treball és tornar a enllestir aquesta relació i trobar punts de convergència entre la teoria social del cos, les identitats culturals dels joves i les seves representacions socials tot interpretant els seus relats biogràfics. Aquestes històries de vida individuals estan marcades i explicades segon el context, i l’aprenentatge cultural que en deriva, de cada noia i cada noi. Aquestes històries de vida s’enten i són els relats incorporats (embodiment) de cada noia i cada noi, que tenen experiències sobre sí i sobre els altres perquè tenen un cos i perquè són cos. Reconstruir els itineraris corporals d’aquestes noies i d’aquests nois ens permeter reconstruir aquelles experiències que han portat cadascú a identificar-se amb els skinheads i els latin kings, però al mateix temps ens permet reconstruir la història i descriure i interpretar els símbols, els signficiats i les pràctiques dels seus grups socials de referència, sempre tots submergits en un context socioeconòmic concret i diferent.
Ja està en marxa el congrés. Avui ha estat el primer dia i ha anat força bé. Dues conferències inaugurals; la primera de Milagros Rivera, que ens ha parlat del cos de dona a l’edat mitjana, d’una forma molt suggerint discursos de lliberació al costat dels discursos de poder. Parafrasejant Foucault ens ha parlat de genealogies de llibertat. Claudine Cohen ens ha parlat de la representació del cos femení en els estudis de prehistòria i paleoantropologia, de com reflecteix la nostra mirada cap a aquest món del qual només conservem objectes i esquelets i sobre el qual només podem elaborar conjectures, ja que no ens han deixat la paraula.
Es pot trobar més informació a la web del CSIC.
Hola, la Patricia Soley-Beltran ens explica que acaba de tornar d’un congrés a Aberdeen, precisament parlant sobre el tema models/bellesa/nacionalitat/etnia. I que mentre era allà el Prof David Inglis li ha regalat un reader molt interessant “The Book of Touch”.
Forma part d’una serie titulada Sensory Formations Series que dirigeix DAVID HOWES, Professor of Anthropology at Concordia University per l’editorial Berg (que ha comprat recentment MacMillan).Altres llibres de la col·lecció son The Auditory Culture Reader, The Smell Culture Reader, The Taste Culture Reader, The Visual Sense.
Més informació a http://us.macmillan.com/theauditoryculturereader
Està clar que aquesta interessant col·lecció d’antologies heterogènies de texts sobre els sentits té relació amb el cos, i ha pensat que potser els interessarà als membres del grup.
Hola a tothom,
Us informem que la propera reunió del Grup Cos serà el divendres 7 de novembre a les 11′30h al CSIC i que anirà a càrrec de la Julieta Vartabedian que ens presentarà la seva recerca al Brasil sota el títol “TRAVESTILIDADES, CUERPOS Y MIGRACIONES: UNA EXPERIENCIA DE CAMPO EN RÍO DE JANEIRO”.
Abstract: En esta presentación describiré cómo se ha llevado a cabo el reciente trabajo de campo junto a un grupo de travestis brasileñas que viven en Río de Janeiro. Reflexionaré, al mismo tiempo, sobre dos elementos importantes que han interactuado en la investigación: a) las migraciones de las travestis dentro y fuera de Brasil y, b) las modificaciones corporales para llegar a convertirse en una travesti. Muy lejos de presentarles resultados acabados pretendo, mediante imágenes, ir delineando las futuras líneas de análisis.
Diàlegs interdisciplinaris al voltant del cos
HANGAR, del 4 al 7 de Novembre del 2008
Hangar i el Grup Investigador Cos i Textualitat (UAB) proposen un seminari de reflexió i debat al voltant del cos des d’una perspectiva interdisciplinària que engloba discursos teòrics, realitats quotidianes i pràctiques artístiques. Per això, els diferents nuclis temàtics es desenvoluparan mitjançant la conjugació de presentacions i el visionat de documentals, recitals i la presentació de performance, afavorint així la necessària –i en efecte inevitable– permeabilitat entre les diferents posicions de reflexió/creació en relació al tema del cos.
Més informació: http://www.hangar.org/drupal/?q=content/corpografies
Vestits a l’Àfrica i l’Àfrica als vestits
Usos i significats de la “moda Africana” a Guinea Equatorial
Alba Valenciano
dimarts 7 d’octubre a les 11′30h
al CSIC del Carrer Egipciaques
Resum
Aquest treball és el resultat d’una recerca realitzada durant el curs 2007-2008 a Guinea Equatorial, emmarcada en el programa d’estudis del Doctorat en Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona i amb la finalitat de l’obtenció del Diploma d’Estudis Avançats. El seu desenvolupament ha estat possible gràcies a la concessió d’una beca d’investigació per a estudis de tercer cicle MAEC-AECI en el marc del projecte de Laboratori de Recursos Orals del Centre d’Estudis Internacionals de Biologia i Antropologia (CEIBA). El projecte de recerca s’ha gestat en dues fases que coincideixen amb les dues estades que he realitzat al país. El primer viatge, realitzat el mes de juliol de 2007 i d’una durada de vint dies, s’ha plantejat com una primera prospecció per tal de seleccionar i acotar l’objecte d’estudi. Tenint en compte les limitacions temporals i el caràcter que ha de tenir un treball de segon any de doctorat, m’ he decidit per un objecte d’estudi concret i acotat, però que, al mateix temps, m’ofereix una visió força general d’alguns processos socials i una bona introducció a la realitat social equatoguineana: la “moda africana” (el conjunt de dissenys elaborats amb teixits de cotó estampats mitjançant la tècnica de la cera, el Wax, o bé les seves imitacions). El vestit considerat “africà” és de recent implantació a Guinea Equatorial, país que mai ha estat productor de teixits africans i en el que no s’atribueix tradició tèxtil a cap dels grups que hi conviuen. L’arribada dels teixits africans a Guinea Equatorial no sols ha generat l’entrada de noves mercaderies, sinó que també n’ha suposat la generalització de noves pràctiques indumentàries. Així doncs, una vegada seleccionat l’objecte de la recerca, he intentat realitzar una primera aproximació als estudis i plantejaments teòrics i metodològics que, des de diversos punts de vista i en el marc de les ciències socials, han analitzat la indumentària i, més concretament, el vestit. Finalment, en el segon viatge a la ciutat de Bata de Guinea Equatorial, que ja a tingut una durada de nou mesos, he realitzat tant el gruix de la recerca com la redacció de la present memòria.
